Pare Palau

CAPÇAL PARE PALAU p

Neix a Aitona, a la comarca lleidatana del Segrià, el 29 de desembre de 1811. El setè de nou germans. La seva família era pagesa i molt religiosa. Als disset anys comença els estudis de filosofia i de teologia al Seminari de Lleida. Busca, per mitjà dels estudis i l’oració, allò que ompli la seva capacitat d’estimar.S’hi lliura plenament, fidel a la recerca del pla de Déu en ell. L’any 1832, Francesc Palau té vint-i-un anys. La seva opció és entrar en el carmel teresià, al noviciat de Barcelona (el convent es trobava a l’actual Mercat de la Boqueria).El 1835, la tràgica revolució l’obliga sortir del convent que és cremat. Ni les persecucions ni els conflictes polítics no són capaços d’impedir la seva fidelitat i entrega.

En situació d’exclaustrat, el 2 d’abril de 1836 és ordenat capellà a Barbastre (Osca), per servir millor a l’Església. Prega en solitud per l’Església i recorre les diòcesis de Tarragona, Barcelona, Girona i Vic com pregoner incansable de la parala de Déu, alhora que exerceix el seu nomenament de Missioner Apostòlic i altre ministeris sacerdotals.

Els atzars polítics del nostre país el porten a exiliar-se a França durant onze anys, entre els seus 29 i 40 anys. Allà fa vida solitària al voltant del Santuari de Nôtre Dame de Livron i viu en comunió amb l´Església perseguida. Necessita buscar el rostre de Déu, descobrir el misteri de l’Església i donar sentit als esdeveniments.
El seu estil de vida atreu homes i dones que fan camí amb ell. Ell mostra les petjades de Déu. Dedica temps a l’atenció espiritual de les persones que es confien a la seva direcció. Pateix la injusta persecució de la seva vida retirada a la solitud de les coves de Monesir, Livron i Cantayrac. Defensa, mitjançant un llibre, la vida solitària.

Quan torna a Espanya, el 1851, funda l’Escola de la Virtut, l’obra catequètica per adults més important a la Catalunya del XIX. L’escola és sota la protecció de Maria en la seva advocació de Mare de Déu de les Virtuts. També és nomenat director espiritual del seminari de Barcelona. Des de la recerca, dóna una resposta ferma al repte del seu moment.

Tres anys després de la fundació de l’Escola de la Virtut, aquesta era suprimida de manera arbitrària i ell era confinat a Eivissa. Però això no l’acovardeix. Converteix la pedra de l’exili en un altaveu per evangelitzar l’illa. Ha descobert un indret privilegiat: el Vedrà, on troba la “Cosa Estimada”, l’Església. En el seu diari personal: “Les meves relacions” trobem un testimoni de la seva passió eclesial, en què Maria és la figura plena.

En 1860, mentre predica a Menorca la Novena de les Ànimes, viu una profunda experiència de l´Església i funda la Congregació de les germanes Carmelites Missioneres. Combina la intensa activitat apostòlica amb missions populars, predicació … i amb l’activitat fundacional.

Alliberat del confinament a Eivissa, es dedica a la predicació de l’Evangeli i a l’atenció de malalts psíquics i marginats de la societat, principalment a Barcelona, a Vallacarca. La seva única fita: Déu i estimar. El 20 de març de 1872 la mort li sorprén a Tarragona mentre està al servei dels necessitats. Tenia 61 anys.

Joana Gratias, inseparable companya fundacional, testimoni fidel de la seva intensa vida espiritual i missió apostòlica, recull la seva obra i transmet, viu i operant, el llegat espiritual del seu pare i mestre.

L’herència és clara: Serviu tothom sempre i sense condicions.

VISC I VIURÉ PER L’ESGLÉSIA.
VISC I MORIRÉ PER ELLA.
El P.Pare Palau va ser Beatificat pel Papa Joan Pau II el 24 d’ abril a Roma.

Enguany celebrem el  Bicentenari del seu naixement 1811-2011.

La Congregació de Carmelites Missioneres que ell va fundà actualment estem presents als 5 continents a 36 països on desenvolupem diferents missions:

-         Educació

-         Salut

-         Missions

-         Centres d’Espiritualitat

-         Pastoral Parroquial

-         Centres de Promoció Social

-         Residències Universitàries

-         Centres d’ acollida per infants i joves.